Biografia

Vaig néixer al febrer de 1976 a Mendoza, Argentina. Als 18 anys vaig decidir estudiar arts plàstiques perquè no sóc bona per a la música, l'escriptura o la dansa. Un altre factor a l'hora de triar la carrera va ser que res no em produïa tant de plaer i calma com treballar amb les mans mentre el temps s'estirava o s'encongia sense cap control. Ràpidament es va convertir en una necessitat vital intentar atrapar aquests moments on les idees apareixien i començaven a prendre forma per després transmetre-les el més directament possible. Així va ser que vaig entrar a la universitat i el 2001 vaig rebre els títols de Professora i Llicenciada en Arts Visuals a la Universitat Nacional de Cuyo (Mendoza, Argentina).

Escullo els temes d'una manera autoreferencial: parteixo d'una idea o d'una experiència pròpia per connectar-la a un concepte més general. Passeig per camins mil vegades explorats: els sentiments, les pors, les pèrdues i nostàlgies ... A vegades m'aturo, explico una història i simplement observo què passa. Altres vegades, amb alguns temes com els relacionats amb la protecció dels animals, dono una opinió directa, buscant una conscienciació. En tots els casos intento trobar una visió lúcida i per moments compassiva.

En escultura treball principalment amb ceràmica, metall i vidre; generalment combinats entre si. Trio la ceràmica perquè és suau, expressiva i versàtil; el metall perquè és precís i resistent, i el vidre perquè és màgic, la llum el transforma i li afegeix una altra dimensió. Tant en dibuix com en pintura, barrejo tècniques i materials: la lentitud i precisió del llapis i l'acrílic amb la rapidesa de la tinta, l'aquarel·la, els pastels o el carbonet. En vitralls utilitzo la tècnica del emplomat tradicional i de Tiffany. Moltes vegades les obres estan en els límits de les disciplines: escultures amb dibuixos, objectes amb pintures, etc.

Actualment visc a Barcelona, on compagino l'ensenyament al meu taller d'art amb la meva activitat personal.

En la meva obra busco la unió entre l'espiritual, el formal i el simbòlic a través del treball manual de taller. Ser una espècie de finestra per la qual treure el cap per veure l'espectacle de la vida. Però, sincerament i per sobre totes les coses, seguir gaudint mentre treballo, d'aquesta sensació de tranquil·litat on el que passi fora no tingui, almenys per un moment, més importància.