Biografia

Vaig néixer el 6 de febrer a Mendoza, Argentina.

Als 18 anys vaig decidir dedicar-me a l'activitat que sempre m'ha donat més plaer:  treballar amb les mans mentre el temps s'estira o s'encongeix fora del meu control.

Això em va portar a la universitat, on el 2001 vaig obtenir els titols de Professora i Llicenciada en Arts Visuals a la Universidad Nacional de Cuyo (Mendoza, Argentina).

 

Escullo els temes d'una manera autoreferencial: parteixo d'una idea que em volta pel cap o d'una experiència pròpia per connectar-la a un concepte més general. Passeig per camins mil vegades explorats: els sentiments, les pors, les pèrdues i nostàlgies ... A vegades m' hi aturo, explico una història i simplement observo què passa. Altres vegades expresso una opinió directa amb l'objectiu de sensibilitzar. En tots els casos, la meva intenció és oferir una visió reflexiva i honesta. 

 

En escultura treball principalment amb ceràmica, metall i vidre; sovint combinats entre si. Trio la ceràmica perquè és suau, expressiva i versàtil; el metall perquè és precís i resistent, i el vidre perquè és màgic, la llum el transforma i li afegeix una altra dimensió.

Tant en dibuix com en pintura, barrejo tècniques i materials: la lentitud i precisió del llapis i l'acrílic amb la rapidesa de la tinta, l'aquarel·la, els pastels o el carbonet.

En vitralls utilitzo la tècnica del emplomat tradicional i de Tiffany.

Moltes vegades les obres estan en els límits de les disciplines: escultures amb dibuixos, objectes amb pintures, etc.

Reivindico el valor de l'ofici, el respecte pels materials i la lentitud como a forma d'existir. 

 

Actualment visc a Barcelona, on compagino l'ensenyament al meu taller d'art amb la meva activitat personal.

 

En la meva obra busco unir l'espiritual, el formal i el simbòlic a través del treball manual de taller. Ser una espècie de finestra per la qual treure el cap per veure l'espectacle de la vida. Però, sobretot, continuar gaudint  d'aquesta sensació de calma on, almenys per un instant, el que passi a fora deixi de tenir importància.