[Projecte en procés]

 

"L'amor líquid" explicat pel sociòleg i filòsof Zygmunt Bauman és el punt de partida d'aquesta proposta.

Busquem la llibertat per sobretot, però al mateix temps estem desesperats per aconseguir construir llaços profunds.

El problema és que extrapolem les nostres conductes digitals a la vida real, mantenint-nos en la superfície i aconseguint només connexions superficials i frustrants.

Convertim a l'"experiència amorosa" en un article de consum on especialment la parella és abans de res, d'un sol ús.

"Relacions de butxaca", que són l'encarnació de l'instantani i que requereixen que invertim el menys possible per a no exposar-nos a les emocions i així evitar tota mena possible de sofriment, produeixen un altíssim nivell de pèrdues en tots els sentits.

Per exemple, quan el sexe és utilitzat només com una activitat fisiològica, no és alliberador, sinó que se sobrecarrega. El "homo sexualis" està condemnat a estar permanentment incomplet i insatisfet.

El meu projecte intenta mostrar aquest fenomen prenent com a model a una parella, els quals no comparteixen les mateixes expectatives i valors: solament un d'ells es regeix per les regles de l'"amor líquid".

Aquest intent fallit passa per diferents fases en les quals no solament se senten sols i perduts, sinó que mostra com actualment es posa en dubte el futur dels vincles humans tal com els coneixíem.